Danses Medievals
A l’edat mitjana, el ball tenia lloc al carrer, en el context de diverses festes com ara casaments, fires i carnavals.
La dansa de l’edat mitjana constava de veus i una gran varietat d'instruments com arpes, flautes, trompetes i instruments de percussió.
La dansa era considerada una part molt important de la cultura de l'època però va tenir sectors que se li van oposar, com els emperadors i l'Església. Alguns emperadors, com ara Carlemany, van prohibir la dansa, però la gent seguia practicant-la de forma oculta. L'Església en algun cas hi va donar suport, però a la majoria de casos s’hi oposava, ja que hi veia un moviment molt sexual
Dansa a l'Edat Mitjana a Catalunya i Espanya
Els trets essencials de la festa popular eren la música i la dansa. Al Llibre Vermell de Montserrat -escrit al segle XIV-, hi trobem informacions del ball popular a Catalunya durant l'edat mitjana. Quelcom que es pot destacar és que hi trobem l'epígraf “Ball Redom”, que vol dir que els balls populars a Catalunya i a la majoria d'Europa s'organitzaven en cercles i formant pinyes. Es tractava de danses populars que els monestirs intentaven controlar donant un caràcter religiós.
A partir del segle XV surt una institució, creada per Felip II, que deia que s'havien de coreografiar els balls de les processons de Corpus i altres actes religiosos de l’època. D’aquesta època s’han trobat diversos manuscrits amb coreografies d’aquest tipus, mentre que els predicadors de l’Església foren els encarregats de blasmar els balls populars, considerats deshonestos.
Hi havien varis estils de dansa:
-
Religioses: Després que l'Església aprovés la dansa, eren fetes per fer homenatges a deu. Això va donar una empenta molt gran a la dansa.
-
Socials: La dansa va deixar de ser tan sols religiosa i ja es ballava per diversió. La gent s'exhibia a les places majors dels pobles. Els homes el principi no volien ballar perquè deien que era perdre la masculinitat, però al final ja es van anar incorporant i van sortir els balls grupals.
-
Danses macabres: Les danses de l'Església tenien molta relació amb el món fúnebre, es pretenia connectar amb els morts.
-
Danses rituals: Fetes per indígenes, amb la funció de connectar amb els seus Déus.
-
Dansa Estampida: Dansa grupal en la qual un seguia el ritme amb cops molt forts (percussió i sense veus). Era possible arribar a lesionar-se practicant aquest ball.
-
Carola: Dansa sorgida a Roma. Era essencial la veu del solista.
-
Dansa de la mort: Dansa que es practicava com un ritual per intentar frenar la pesta negra.