La Música Vocal Profana
Algunes de les diferències de la música profana repsecte la religiosa són:
-
Es parteix de textos en llengua vulgar i no en llatí
-
Es tendeix cap els modes Major i menor actuals , no modals
-
Els temes són sovint originals
-
Generalment no son composicions destinades a cors sinó a solistes acompanyats d'algun instrument
-
Les formes varien segons els països ( villota, canzonetta, frottola) que varen confluir cap a Cançó i Madrigal.
La disposició de les veus del cor es com l'actual:
-
Soprano : Superious o Supremus o Triple
-
Contralt: Altus
-
Tenor: Prové del verb "Tenere" , presentava el tema gregorià ( cnatus firmus = la veu més greu)
-
Baix - La veu més greu
Madrigal a França , Espanya i Catalunya
França
França tçe l'origen en la cançó trobadoresca (virelai) , menysprea artificis contrapuntístics en nom de la simplicitat i la delicadesa de Matisos. Es de caràcter Descriptiu , imita ocells i efectes naturals, sorolls, cadera o una batalla , fa servir el sil·labisme i la tradició rítmica francesa. Janequin és el màxim representant
Espanya
Les formes espanyoles deriven de cançons de gesta i romanços, nadales cantada per villancicos, balades, romanços , tons i cançons = cançoners ( Cançoner de Calabria , de Palació i d'Upsala. Més importants compositors com Juan de Encina
Catalunya.
Destaca la Ensalada, molt original per fer d'una forma polifònica de 4 veus una barreja de elements com les llengües, vocal-instrumental, cançor popular amb polifonies. En general són obres d'entreteniment cortesa que expliquen històries. Matei Fletxa és el màxim represental ( la justa, la bomba...)
Les Formes Musicals de la polifonia profana a Itàlia
A finals del s XV es va desenvolupar un estil característic Italià com reacció al estil complex flamenc , eren cançons senzilles i de caràcter sil·làbic. Destaquen:
Frottola: a 4 veus i coincidència de lletres i accords ( sil·làbica) i la melodia a la veu soprano. - Es cantava en festes socials.
La villanesca: Forma similar peró més elaborat.
Madrigal: es una ecomposició de 3 a 6 veus amb text culte. ( deriva de la frottola, motet i la chanson francesa), a finals del sXVI va ser desplaçat per l'òpera i es barreja amb la cantata. Té tres períodes ( el primer es similar a la frotola =poètic ) el Segon és el Madrigal Clássic (el més horizontal i polifònic)- i el tercer és considerat el dialogat o dramàtic (Monteverdi)
Madrigal Anglés
Anglaterra es va popularitzar al màxim , es una obra curta i intena. Característiques:
. Es considera música de cambra o de solistes
. Presenta caràcter rítmic
. Hi ha poquissimes dissonàncies
Es menys artificiós que l'Italià. Els més famosos son J. Dowland, T. Morley