La Música Vocal Religiosa
El paper de la música al Renaixement va associat a la vida cortesana i escoles de música sacra. Aquests centres asseguraven la formació tècnica bàsica i artística als seus cantors així com aprenentatge instrumental (llaüt, clave...) alhora que composició. En acabar aquest aprenentatge podia arribar a ser cantor o organista ( músic esglesia o cort).
El Músic
A les esglésies la música té més paper pedagògic , en especial amb grups instrumentistes. El mestre de Capella fa sovint funcions d'organista, compositor i director de cor. Els excesos de l'Ars Nova provoca un moviment contrari cap a la simplicitat. Es basen en el cant imitatiu ( Augmentació, retrogradació , disminució, moviment contraria). Principals escoles son la francoflamenca i la de Borgonya.
Les dues grans formes polifòniques religioses són la Missa ( Ordinari = Kirie, Sanctus, agnus dei, el gloria i credo; Propi = especifics èpoques o celebració ) i el Motet (la font és religiosa tot i que des finals del XVI podia ser qualsevol inspiarció) així com el Coral Lutera ( cants alemanys polifònics predominant homofonia) himne anglicà (cors amb veus solistes) .Curiositats: La Missa es basada en cants gregorians i/o musica profana ( ex. L'homme armé).
Escola Romana
-Claretat i Equilibri -
Compositors: Constanzo Festa, Luca Marenzio, ... PALESTRINA
Tècniques de composició - Es basa en el Cantus Firmus ( V.P.= tenor)
La missa paròdia ( composició que té la base polifònica en temes de propia composició o d'altres autors).
El concili de Trent va modificar la complexitat de l'escriptura de la missa ( renunciant al contrapunt. Palestrina va sortejar aquestes normes amb habilitat.
Característiques:
-
Predominala triada perfecta amb fonamental al baix així com fa servir la sexta.
-
Evita el Cromatismes i prepara les dissonàncies que resolt descendent
-
Importància estructural als graus fonamentals en les cadències (V-I o IV-V-I)
Les Escoles Religioses
L'església
Formes Musicals
Escola Veneciana
- Innovació -
Dues característiques singulars:
-
Combina Cors dobles i Triples (policoralitat)
-
Augmenta el nombre de veus i a vegades es reforça amb instruments
Represetnats:
Adrià Willaert , Cipriano Rore, Zarlino (teòric) , Andrea Gabrieli , Giovanni Gabrieli. (Màxim color tímbric (instruments i veus)- Manierisme de Ticià i Veronese). Wikipèdia.
L'Escola Flamenca
-Esplendor amb perllongació temporal-
Compositors : Josquin des Prés (va eclipsar els seus cohetanis SXVI ) , Orlando di Lasso ( maduresa escola flamenca ). Varen tenir caracter cosmopolita per ser grans viatgers. Va fusionar l'escola flamenca amb l'estil polifònic italià.
Escola Espanyola
- Segle d'Or de la literatura i música Esp -
Dues característiques singulars:
-
Profunditat
-
Misticisme o expressionisme dramàtic
Represetnats:
Cristóbal Morales, Francisco Guerrero i Tomàs Luís de Victòria .
Poca impressió polifònica , pel que els compositors imprimien al estranger. Gran nombre de obres polifóniques s'han perdut o no s'han descobert.
